El supermercat del CEIP Mario Benedetti, esment d'honor: Premi Acció Magistral 2012

Vídeo com a recurs didàctic per a l'aprenentatge del sistema monetari

Aquest vídeo m'ha agradat moltíssim perquè està relacionat amb la meua unitat didàctica. És un bon projecte amb èxit realitzat pel col·legi Mario Benedetti amb esment d'honor: Premi Acció Magistral 2012, en el qual es treballa les matemàtiques de manera lúdica i divertida a través d'un enriquidor supermercat enllaçant les activitats que es fan ací amb les activitats que es treballen en l'aula de matemàtiques, és a dir, quan es treballa la resta, en la tenda es treballarà el canvi, amb les sumes es treballarà el càlcul dels comptes, etc.

Està claríssimament demostrat que la millor forma d'aprendre són els les situacions que són motivadores i la tècnica per a açò és proposar una situació problemàtica als alumnes, és a dir, crear un conflicte cognitiu. L'objectiu principal és desenvolupar la competència matemàtica a través d'activitats lúdica, connectant el que s'ensenya en l'aula amb la vida real. Manipular és una forma d'aprenentatge molt més intensa.

La posada en pràctica d'aquesta activitat es podria exposar com l'organització de diversos grups, en el qual uns són els que fan la compra i uns altres són els que venen. Entre ells hi ha intercanvi de diners i de comunicació. Després, fan intercanvis de rols per a que tots sàpien com es treballa des d’altre punt de vista. El treball cooperatiu és molt important per aquest tipus d’activitat.

Espere que us agrade!

El meu PLE amb Symbaloo

L'ús del rellotge

Un rellotge (del llatí horologium) és un instrument que serveix per a mesurar i indicar el pas del temps. S'usen des de l'antiguitat, encara que el grau de precisió de les seues mesures ha augmentat espectacularment en l'últim segle.

El rellotge és un dels invents més antics de la humanitat: va sorgir davant la necessitat de mesurar intervals de temps més curts que les unitats naturals, és a dir, el dia, el mes lunar i l'any. A mesura que ha anat evolucionant la ciència i la tecnologia de la seua fabricació, han anat apareixent nous models amb més precisió i menor cost de fabricació. És un dels instruments més populars, ja que moltes persones disposen d'un o diversos rellotges, principalment de polsera, de manera que a moltes llars hi pot haver diversos rellotges; molts electrodomèstics els incorporen en forma de rellotges digitals, i també n'hi ha un a cada ordinador.

El rellotge, a més de la seua funció pràctica, s'ha convertit en un objecte de joieria, símbol de distinció i valoració.

La major precisió aconseguida fins ara és la de l'últim rellotge atòmic desenvolupat per l'Oficina Nacional de Normalització (NIST) dels EUA, el NIST-F1, engegat el 1999, és tan exacte que té un marge d'error de només un segon cada 30 milions d'anys.

Classificació segons el propòsit

·         Conéixer l'hora actual: rellotge de canell (automàtic o 'de corda'), rellotge de butxaca, rellotge de saló o paret.

·         Mesurar la durada d'un succés: cronògraf, cronòmetre, rellotge de sorra.

·         Assenyalar les hores per sons semblants a campanades o xiulets: rellotge de pèndol, rellotge de pols amb bip a cada hora.

·         Activar una alarma en certa hora específica: rellotge despertador.

El sistema monetari europeu explicat per els xiquets de primària

Aquest vídeo és per mostrar-ho als meus alumnes per a la introducció del tema: sistema monetari europeu, i posar-lo en pràctica.

La xiqueta y el xiquet d'aquesta escola, expliquen molt bé què són els bitllets i les monedes del nostre sistema monetari y què coses podem fer amb ells.

En primer lloc, comença la xiqueta explicant les monedes que estan dividides en cèntims i en euros i són les monedes d'un cèntim, dos cèntims, cinc cèntims, deu cèntims, vint cèntims i cinquanta cèntims, així com la moneda d'un euro i la de dos euros.

En segon lloc, el xiquets explica els bitllets, els quals són: cinc euros, deu euros, vint euros, cinquanta euros, cent euros, dos-cents euros i cinc-cents euros.

Finalment, fan una demostració de compra i venda, intercanvio de diners per coses que vulguem, així com comptabilitzar el preu.

A l'aula, els meus alumnes, visualitzaran el vídeo. A continuació, la mestra tornarà a explicar totes les monedes i bitllets del nostre sistema monetari europeu i els alumnes eixiran a la pissarra a escriure un preu, ho llegiran i ens mostraran que monedes o bitllets són.

Vídeo per a xiquets sobre els bitllets i monedes en euros

Breu explicació dels diners en la Unió Europea

La Unió Econòmica i Monetària (UEM) suposa la integració dels diferents països membres en un Mercat Comú en què es respecten les «quatre llibertats», és a dir, la llibertat de circulació de mercaderies, serveis, persones i capitals. Igualment, es pretén l'establiment d'una Política Comercial Comuna respecte als països que no pertanyen al mencionat Mercat Comú.

Així mateix, la Unió Econòmica culmina amb la Unió Monetària, procés pel qual es va instaurar l'euro com a moneda única d'una part dels països de la Unió Europea.

L'1 de gener de 1999 es fixen els tipus fixos de canvi de cada una de les monedes respecte de l'euro i el Banc Central Europeu substitueix l'Institut Monetari Europeu. Des d'aquesta data l'euro existia com unitat monetària, de cotització i canvi en els mercats, però no existien els bitllets i monedes d'euro. L'1 de gener de 2002 entren en vigor les noves monedes i bitllets d'euro, substituint les dels respectius països, que desapareixen.

El 2001 es va incorporar a la UEM Grècia. Posteriorment s'ha afegit nous països, el 2007, Eslovènia; el 2008, Xipre i Malta, el 2009 Eslovàquia i el 2011 es produeix la incorporació d'Estònia. Letònia passarà a formar part de la zona euro l'1 de gener de 2014, com el membre número 18

El Banc Central Europeu és el banc central de l'eurozona i és responsable de la política monetària dels països que participen de la unió monetària i comparteixen l'euro com a moneda única. Té el dret exclusiu per a autoritzar l'emissió de bitllets de banc en la Comunitat Europea i és el nucli del Sistema Europeu de Bancs Centrals. Els seus òrgans rectors són el Comitè Executiu i el seu Consell de Govern; aquest últim integrat per tots els membres de l'executiu i pels governadors dels bancs centrals nacionals.

Erase una vegada... Els inventors. El mesurament del temps 3/3

Tercera part del vídeo per a treballar la meua unitat didàctica

Erase una vegada... Els inventors. El mesurament del temps 2/3

Segona part del vídeo per a treballar la meua unitat didàctica

Com sabeu el temps és una part molt important en les nostres vides. Ho regeix tot: les hores de classe, les hores dels menjars (hores, minuts i segons), la durada del curs (mesos i dies), els períodes de la història (segles). Tenim un sistema de mesura del temps molt bé organitzat que ens permet viure amb seguretat. Per a açò la tecnologia ens ha dotat de rellotges que funcionen perfectament i que ens permeten arribar a temps a les nostres cites.

El rellotge apareix a la fi de l'Edat Mitjana, en el segle XIII. Es considera la primera màquina Industrial. Els primers rellotges eren inexactes i es retardaven de 15 a 30 minuts per dia.
Els rellotges d'una maneta per a marcar les hores van aparèixer en el segle XV i un segle més tard van aparèixer els primers rellotges xicotets que es deien "rellotges de sac". Es diferenciaven dels anteriors perquè utilitzaven ressorts en lloc de peses.

En el segle XVII, el científic holandés Christiaan Huygens va inventar el rellotge de pèndol, que aconseguia una exactitud similar a la dels rellotges de sol. El pèndol funcionava principalment a causa de les forces de la gravetat i era tal la seua exactitud que podia mesurar fins als segons.

En 1721, Graham va resoldre el problema de variació de les hores que es presentava en els rellotges a causa d'un augment de la temperatura en el seu interior. Va introduir una xicoteta butllofa de mercuri i d'aquest manera els seus rellotges només variaven un segon al dia.

En el segle XIX es va inventar el primer rellotge elèctric, en el qual el pèndol no es movia gràcies a l'acció de la gravetat sinó mitjançant un electroimant que s'alimentava per una bateria. Aquesta tècnica va ser perfeccionada per Warren en el segle XX.

Erase una vegada... Els inventors. El mesurament del temps 1/3

Primera part del vídeo per a treballar la unitat didàctica

L'activitat d'introducció / motivació per a treballar els continguts de la meua unitat didàctica El temps i els diners, va a ser la visualització, per part dels meus alumnes, del vídeo Era -se una vegada... Els inventors: el mesurament del temps, dividit en tres parts.

Per què? Doncs perquè em sembla molt interessant la manera d'explicar, en temps molt llunyans fins a les nostres èpoques com va començar. El temps, el temps, sempre amb presses, mai un segon que perdre... La invenció del temps, el temps hauria de ser reconegut com a tal, mesurat, quantificat, tallat en trossos... Paraules d'un vell savi que transmet als xiquets tots aquells coneixements que estiguen al seu abast perquè puguen aconseguir comprendre-ho d'una manera més propera i motivadora.

Era - se una vegada...és una sèrie francesa de dibuixos animats infantils que explica de forma simple i amena, els diferents conceptes temàtics, amb exemples relacionats a través de situacions didàctiques i divulgatives que ens ensenyen parts de la vida dels humans.

Va ser creada per Albert Barillé en els estudis Procidis i estrenada en Canal+ França en 1987, amb la van col·laborar d'altres països en els quals es trobava Espanya, on es va començar a emetre en els anys vuitanta i continu en els noranta.