LA BOTIGA ESCOLAR

La BOTIGA escolar és la tasca final que realitzaré a l’aula amb els meus alumnes. La decisió de desenvolupar aquesta tasca ha sigut presa a través de preguntar-me:

-        Com puc posar en pràctica tots els continguts apresos perquè els meus alumnes experimenten i comprenguen tot allò que és la teoria? Doncs bé, a través d'un lapsus vaig pensar:

-        Si els meus alumnes ja saben que la nostra vida l'organitzem en temps per a diferent coses que hem de fer al dia i, a més, saben què és els diners i que si ixen al carrer perquè volen prendre un gelat amb els amics, celebrar un aniversari, fer un menjar familiar o necessiten unes sabates noves...

-        Què necessiten per a tot açò? un moneder i amb diners!!!

-       I com se li crida a aqueixa acció? COMPRAR, verb de primera conjugació acabat en -ar!!

Així que, a través de totes aqueixes preguntes i de la meua imaginació grandiosa i el meu do per a crear coses, vaig pensar:

-        Ja està, els meus alumnes crearan una botiga preciosa, on uns xiquets realitzaran el paper de botiguers, uns altres de caixers i uns altres de clients. Cadascun té el seu càrrec i deu responsabilitzar-se del que ha de fer perquè és molt important per a la societat. Uns vendran els productes, uns altres els compraran i uns altres els cobraran mitjançant el cobrament del rebut i les devolucions. La botiga tindrà productes com: hortalisses, verdures, pa, aigua, refrescs, làctics, llaminadures, ...

L'aula es convertirà en un mitjà real per a ells, per a la resolució de problemes, per a les estratègies, per a la cooperació i la convivència, el respecte cap als altres, ser un consumits responsable i valorar el que tenim sense malbaratar els diners, que les coses passen per alguna cosa i el temps també.

Fotolia_65999994_Subscription_Monthly_M.jpg

Les matemàtiques no són avorrides, no són impossibles si nosaltres com a docents utilitzem les nostres estratègies per a motivar a l'alumne i senta que tot el que farà amb aquesta àrea serà útil i positiu en el seu moment a dia, que encara que no les veiem a simple vista moltes vegades, les emprem sense adonar-nos així com complir anys i el bonic que és celebrar-ho! 

La nostra BOTIGA és especial i creada per a tu. La portes estan obertes, veuen i aprendrem junts!!!

Els diners. Explicació a l'aula

Els diners és un factor que forma part de la nostra vida i que cobra més importància al llarg de l'Educació Primària. A l'edat de vuit o nou anys ja són capaços de realitzar xicotets encàrrecs a casa ( comprar el pa, el periòdic), portar xicotetes quantitats de diners al col•legi per a realitzar pagaments xicotets (excursions, materials necessaris, etc), en ocasions disposen de diners en la guardiola i es qüestionen si tenen els diners suficients per a aconseguir alguna cosa, comencen a tenir idea del què és car i el què és barat. A poc a poc aniran sent conscients de la influència dels diners en les diferències entre països (rics i pobres).

En el Sistema Monetari de la Unió Europea l’euro és la moneda comuna i amb gran valor per als dinou països que la utilitzem coneguts com a eurozona. El seu símbol és € d’Europa.

Com a activitat que realitzarem en l'aula, crearem una tenda escolar on treballarem amb la pràctica l'intercanvi de monedes i bitllets, ser un consumidor responsable i saber valorar els diners, ens relacionarem i contactarem amb el món real i sobretot utilitzarem les nostres estratègies per a la resolució de problemes.

Aquest són les monedes i bitllets que utilitzarem:

https://goo.gl/images/gcg2Sl

EL CALENDARI

El calendari és un sistema que permet mesurar i graficar el pas del temps. En el món occidental, el calendari més emprat és el calendari gregorià.

https://goo.gl/images/hxQ6zo

Normalment els calendaris solen tenir tres parts:
- La primera part, que sol estar a dalt i amb nombres grans és l'any, com per exemple dos mil disset.
- La segona part, en la qual apareix dividit, són els dotze mesos de l'any: gener, febrer, març, abril, maig, juny, juliol, agost, setembre, octubre, novembre i desembre.
- I la tercera part, serien els dies de la setmana: dilluns, dimarts, dimecres, dijous, divendres, dissabte i diumenge. set dies formaria una setmana. Un mes pot tenir trenta o trenta-un dia, excepte febrer que té vint-i-vuit o vint-i-nou dies si és any de traspàs que succeeix cada quatre anys.

Hi ha diversos tipus de calendari:

Calendari xinés
Focs artificials, disfresses de drac i nomenclatura animal. Els xinesos celebren l'any nou en una data molt diferent a la nostra i és que ells es regeixen pel seu propi calendari, que ja va pel 4712.

Cada any està compost per 12 mesos i cada tres anys, s'afig un mes extra per a anivellar les coses. La data en què se celebra l'any nou sempre és diferent, movent-se entre el 21 de gener i 21 de febrer nostre, quan se de la primera lluna nova.

Calendari islàmic
L’ islam també té el seu propi calendari, que l'any és lleugerament més curt que el nostre: 364 dies, dividits en 12 mesos. Aquest calendari es basa en el moviment lunar. 

Cada mes comença el dia després d'una nit de lluna nova, quan s'albira la lluna creixent per primera vegada, per la qual cosa la durada de cada mes mai és igual a un altre ni es repeteix a l'any següent. Actualment, aquest calendari va en el seu any 1436.

El primer mes de l'any és anomenat Muharram i en diferents moments de l'any se celebren festivitats religioses, com és el cas del Ramadà, que dura un mes. Existeixen quatre mesos sagrats en el calendari Islàmic. Existeixen variacions en els diferents corrents de l’ Islam.

Calendari hindú
El calendari hindú, es regeix tant pels principis solars com a lunars, la qual cosa dóna pas a 12 mesos que es guien per la lluna i que tenen entre 29 i 30 dies i, cada tres anys, s'afig un mes extra.

Els mesos s'inicien a l'alba després d'una nit de lluna nova. Aquest calendari s'utilitza en el sud i sud-est asiàtic, amb variacions donades per cada cultura i que més que gens es refereixen a noms de mesos o tradicions.

Calendari hebreu
Els qui es regeixen pel calendari hebreu, rebran en el nostre 2015 el seu any 5774. Aquest calendari consta de 12 mesos, encara que existeixen els anys de traspàs que duren 13 mesos i es donen cada 3 anys.

Bastant exacte, barreja l'observació solar i piga, per la qual cosa no existeix una quantitat fixa de dies per a cada any, fins i tot els no de traspàs, encara que la variació no és massa significativa. El dia, segons el calendari hebreu, comença i acaba quan es posa el sol, donant inici a la jornada següent.

Calendari gregorià

El calendari gregorià és el que usem en el món occidental i que pren com a any zero el suposat any de naixement de Jesús, açò a causa que va ser imposat pel Papa Gregorio XIII en 1582.


Consta d'11 mesos de 30 o 31 dies i un mes més curt amb 28 dies de durada, que cada quatre anys té 29 dies, en el que es coneix com a any de traspàs i s'utilitza per a equilibrar el calendari amb el temps real que dura un any solar: 365,2425 dies. El Calendari Gregorià s'utilitza administrativament en quasi tothom, fins i tot en països i cultures amb calendari propi, com a forma d'uniformar els temps i dates.

Com posar en pràctica l'aprenentatge cooperatiu a l'aula?

Una bona manera de dur-ho a terme és començar per una estructura simple d'aprenentatge cooperatiu, preparar els equips de treball i aplicar-la en una sessió de classe. Posteriorment, caldria observar i avaluar el seu resultat per a tornar a practicar-la, millorant els aspectes que sigan necessaris. D'aquesta manera, anirem incorporant una a una les estructures de treball en la pràctica habitual de l'aula, de forma gradual i seqüenciada. A continuació, es detallen els passos concrets a donar i els aspectes fonamentals a treballar per a dur a terme amb èxit la pràctica de l’aprenentatge cooperatiu a l'aula. 

1. Reforçar la cohesió i el grup positiu de l'aula mitjançant dinàmiques de grup, jocs cooperatiu i activitats. 

2.Formar equips de treball cooperatiu. Per a les primeres experiències d'aprenentatge cooperatiu a l'aula, s'organitzaran parelles heterogènies i equips esporàdiques de quatre alumnes amb la finalitat d'observar com treballen junts. Per al final del tercer trimestre, es formaran equips de quatre membres, anomenats equips base, que treballaran de forma estable durant almenys un mes. Al llarg del segon trimestre es faran canvis en els equips si fóra oportú perquè, en el tercer, els equips base puguen treballar de forma estable. Una de les claus de l'aprenentatge cooperatiu és que els equips basesiguenheterogenis.

D'altra banda, cada grup podrà triar un nom, un dibuix, un color que els identifique. També tindran espai assignat dins de la classe.

3.Aprendre a cooperar i a treballar en equip a través de la pràctica i l'entrenament d'habilitats socials, resolució de conflictes i habilitats de caràcter organitzatiu de l'equip. El treball en equip és una estratègia que emprem per a aprendre, però també és un contingut que cal ensenyar. Certes habilitats -l'ajuda mútua, participar, animar el treball en equip, comunicar-se amb els altres adequadament, la resolució de conflictes-, en posar-les en pràctica durant l'aprenentatge cooperatiu, afavoreixen que els alumnes les vagen entrenant i millorant a mesura que avança el curs.

Algunes estratègies perquè el treball dels equips siga efectiu són:
- Assignar rols rotatius cada dues setmanes als membres de l'equip base.
- Consensuar i tenir presents normes per al treball en equip i de convivència en l'aula.
- Establir un senyal de silenci.
- Avaluar el treball en equip.

Hangout PLE El temps i els diners

Aquest vídeo és el meu hangout.
Espere que us agrade a tots